______________ M A R _____________

09 febrer 2010

07 febrer 2010

Ambient de Fira a la zona de jardineria

Bacallà, abans el peix dels pobres !!!

us asseguro que la cervesa està boníssima

Preparant l'arròs... per la Fira

bé, alguns polítics i dirigents...

30 gener 2010

25 gener 2010

23 gener 2010

Falten 9 minuts...

Falten 9 minuts perquè toqui la sirena de les dues del migdia !

Antic rellotge d'una fàbrica de Sabadell (1912)

17 gener 2010

16 gener 2010

14 gener 2010

les Rambles de Barcelona

Dia laboral... al matí a primera hora... pocs turistes passejant !!!

12 gener 2010

carrer comercial a l'estiu

ara aquest carrer deu estar ple de neu !!!

09 gener 2010

08 gener 2010

adéu o a revure a les fotos escanejades

Buscant una cançó d'adéu-siau...

Com si mai ens haguéssim dit adéu

06 gener 2010

El regal del blocaire invisible

Estic molt contenta per aquesta idea... és molt encertada.

Un adaptador per a objectius de rosca M42 per la Càmera Fotogràfica.

Des d'aquí li torno a repetir MOLTES GRÀCIES !

http://www.doommaster.cat/index.php

dedicada a "LES LLUNES DE MIRANDA"

Somnis entre boires
boires entre els dos
tu i jo
pell a pell
ombres dins el cel.
Tornem a somriure
nena, sota el meu cos
guanyem amb mirades
tendres com el sol
I t'obriré un camí
enmig del mar
ple de llum, ple de plaers
ocults i secrets...

Per la Nimue, que li agrada la poesia

L'hivern és just, restitueix la llum

al seu límit més pur,

mescla presència i oblit al cor de les donzelles

i ens incita quietament a la tendresa.

Tot l'estiu hem folgat

i ara els camins s'afuen i es precisen

i el lladruc dels gossos a la nit

és colpidorament pròxim.

Tornarem a la perduda intimitat

i als vells llibres de sempre,

com qui torna de nou a la casa del pare,

una mica menys purs

però qui sap si una mica més dòcils al missatge.

(Miquel Martí i Pol)

05 gener 2010

hola Nimue, sóc la teva blocaire invisible !!! i et regalo aquesta proposta d llibre

Resum

La infusió de flor d'estramoni té propietats hipnòtiques, és gairebé màgica. Com els catorze contes d'aquest llibre, que atrapen el lector en un univers absolutament excepcional, fora de tota convenció. Una carta tacada d'oli, un ós ballarí, un incendi a pagès, la pervivència d'una iaia, personatges i situacions que acaben teixint un mon literari ple de joc, d´imaginació.

Un món literari tan arriscat com una sobredosi d'estramoni, tan dinàmic i innovador que captiva des del primer glop. Us presentem una nova edició de La flor blanca de l'estramoni (2001), el llibre de contes amb què vam començar a conviure amb la veu narradora de Ramon Erra.

04 gener 2010

imatge per la meva amiga invisible

Emma Hart pintada por Romney en 1.785 como "Miranda" de Shakespeare.

02 gener 2010

Pista blocaire invisible (per partida doble)

Si deixo dues pistes és perquè tinc un número i un nom que no es corresponen de la llista (Ara ja m'han confirmat quin és el meu blocaire invisible)

30 desembre 2009

Si t'agrada la lluna... aquesta és la teva pista

Si t'agrada el verd... podria ser un pista per tu

Entre Cervera i Guissona
he trobat aquest paisatge
de camps de cereals
que ja despunten en la seva verdor.

28 desembre 2009

Que és estar a la lluna de València ?

Podria ser una pista pel blocaire invisible !

27 desembre 2009

Cmpartim taula

En els dies de les Festes Nadalenques també

compartim il·lusions, experiències, afectes, projectes i vicisituds...

Compartim part de les nostres vides.

26 desembre 2009

Quan somrius

el VERS de Nadal

Quina tradició més bonica...
al voltant de la taula
després d'un bon dinar...
els nens reciten, amb molta il·lusió,
el vers de Nadal.

A l'escola, els darrers dies,
tot és al voltant de la tradició Nadalenca,
i és on els nens aprenen
alguns d'aquest tradicionals
versos del Nadal.

24 desembre 2009

És un desig que volem pel Nadal !

blocaire invisible... quin embolic !!!

la meva amiga diu que li ha tocat la mateixa persona que a mi !!!

postals

22 desembre 2009

Embruix de lluna (M.Martí i Pol)

Amb la lluna d'abril

visc converses de silencis,

ella sobre el coixí,

jo en un cel d'àngels intrèpids,

i li parlo de tu,

si ho sabessis, si ens veiessis,

de tu i de l'univers

que en el fons dels teus ulls

em convida l'amor.

Quan d'esquena al Molló

la Mort baixa pel Cortiella,

sota el pont dels records

jo l'espero sense presses,

i li parlo de mi,

si ho sabessis, si ens veiessis,

quan em vol jo la prenc

i ballem lentament

per les aigües del temps.

Com l'encís diferent

d'un demà ple de força i llum,

pels camins costeruts

s'aprèn el goig de viure

ben lluny de tant neguit

que glaça els somnis i el cor;

aquí l'ombra del vent

desdibuixa el temor dels anys

i el passat és un gest

renovat per l'esperança

que escriu en l'aire net

el seu missatge d'amor.

Puja l'avi Pagès

a mig aire de la serra,

on l'espera el Treball

el seu vell amic de sempre,

i li parla de tu

si ho sabessis, si els veiessis

com se'n van somrient

pels estrets corriols

que han obert amb esforç.

La Natura m'acull

sense fer-me cap pregunta,

amb el seu dolç embruix

fa més plàcids els meus dubtes,

i li parlo de mi

si ho sabessis, si els veiessis,

i ella riu tendrament

compartint els secrets

que em llegit en el vent.

Tota veu és la veu

de la ruta que fem plegats

i el ressò persistent

de tot el que ens conforta

fa més dens l'àmbit de llum

on aprenem a estimar.

Més enllà del desig

compartit i esperat per tots

hi ha la terra i la gent

i el goig de no sentir-se

mai sol en el camí

on aprenem a estimar.